Segons la sentència del Jutjat social nº18 de Barcelona, l’acomiadament disciplinari efectuat per Aldees Infantils SOS de Catalunya contra el nostre company és nul per vulneració de drets fonamentals. Es condemna a aquesta ONG a readmetre de forma immediata al treballador en el seu mateix lloc i condicions, abonant-li tots els sous des de la data de l’acomiadament i indemnitzant-lo amb 6.000€ per danys i perjudicis.
El company va ésser acomiadat per dur a terme acció sindical al seu centre de treball, reclamant una sèrie de drets laborals i denunciant l’incompliment de diferents normatives per part de l’entitat.
Han estat uns mesos d’important activitat sindical. La nostra organització, actuant sota la premissa del suport mutu, ha exigit en nombroses ocasions i a diferents llocs, la readmissió del treballador. Durant tot aquest temps, hem comptat amb el suport tant de la població atesa com de professionals que actualment treballen o han treballat en Aldees Infantils, per a explicar la situació i lluitar per la readmissió.
Hem volgut destapar la immoralitat d’aquesta multinacional de la caritat i l’explotació allí on més els fa mal: a la imatge que projecta cap a l’exterior. Les xarxes socials i les accions a peu de carrer han estat efectives; la prova està en els dos intents de compra per part de l’ONG al company el dia del judici, oferint-li primer 8.000€ i després 10.000€. Però no comptaven amb que el treballador havia gravat unes converses amb el director que el va acomiadar…
De moment, la reincorporació s’ha fet efectiva, així com el pagament dels sous de tramitació. No així la indemnització, bloquejada al jutjat fins que el Tribunal Superior de Justícia ho dictamini.
Aldees Infantils ha presentat un recurs en considerar que aquests 6.000€ són una quantitat molt elevada a tall d’indemnització: després d’haver acomiadat a un treballador, mentint sobre la seva honestedat; després d’apartar-lo de manera immediata d’un treball socioeducatiu complex, que requereix d’una especial atenció cap als i les menors i llurs famílies; després de deixar-lo al carrer sense que els preocupés la seva vida personal.
Considerem que aquesta readmissió hagués estat més traumàtica per al treballador si els sindicats de la CNT-AIT no haguessin estat presents a la lluita. Aldees Infantils, que feia i desfeia a la seva conveniència, que se sentia a pler explotant, assetjant i acomiadant; aquesta ONG sap avui que se li ha acabat el bròquil i que ara ens toca guanyar a nosaltres, als treballadors i a les treballadores.
Els efectes positius del conflicte són molts: a banda del que ja hem fet esment, al company l’han hagut de fer indefinit i el seu acomiadament està bloquejat; certes condicions, ara sí, es negocien i avui són moltíssimes més les persones que saben que lluitant amb una estratègia definida, obstinació, dignitat i el suport de CNT-AIT, la victòria no és una opció sinó una realitat.
De totes maneres, queda molt per fer i per reivindicar. És el moment de crear una secció sindical i buscar la manera que els qui treballem prenguem el control de les nostres vides, lluitant pels nostres drets.
