El passat Dimecres 16 de Maig es va reunir la comissió negociadora del nou Conveni del Metall a la seu del Departament de Treball a Barcelona, al C/Albareda número 4. La taula negociadora està integrada pels sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT). Dins de la reunió hi havia aquests dos «sindicats» i una representació de La Patronal del Metall de la província de Barcelona. La bona relació entre aquests sindicats i la seva patronal s’ha vist ben clara.
La pancarta elaborada pels Sindicats Alternatius amb motiu de les mobilitzacions per exigir un Conveni del Metall Digne.
A la porta, però, ens vam concentrar els sindicats alternatius. La Coordinadora Obrera Sindical (COS), la Confederació General del Treball (CGT), les Comissions Obreres de Base (CO.BAS), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC) i nosaltres, la Confederació Nacional del Treball (CNT). La intenció bàsica de la mobilització era entregar un document on sol·licitem participar de la taula negociadora del conveni, encara que sigui a nivell d’obresvadores. No ens va resultar cap sorpresa veure que la comissió negociadora ES VA NEGAR A REBRE EL DOCUMENT. De fet, van intentar impedir l’entrada a l’edifici a les persones que havíem d’entregar aquest document, signat i segellat pels sis sindicats.
És un clar símptoma de la manera de fer dels sindicats majoritaris: es reparteixen el pastís i si algú vol trencar aquestes dinàmiques pactistes que estan acabant amb els drets laborals, els «majoritaris» faran servir totes les eines de que disposin. No tindran problemes en signar un conveni encara sabent que no representen a la majoria de treballadores del sector, encara que saben que el seu poder radica en que les pròpies empreses els posen a dit als comitès d’empresa, encara que saben que la majoria d’ells porten tant de temps alliberats que amb prou feines recorden el que és treballar a peu de màquina, no recorden el què és que t’obliguin a fer hores extres, no saben quines són les causes del gran número d’accidents laborals al sector, alguns d’ells mortals i un llarg etcètera de qüestions a les que no arriben, per manca de voluntat i per desconnexió amb la realitat d’aquest sector laboral.
Diem que no representen a la majoria del sector perquè estan negociant el conveni provincial del Metall de Barcelona i la seva representació cau sobretot a les grans empreses. Aquí apareix la paradoxa: en aquestes sí tenen majoria als comitès -en general- però són aquestes les empreses que tenen convenis pròpis, anul·lant així l’aplicació del conveni territorial. És per això que aquests sindicats no haurien de ser els únics que negociïn un conveni que afectarà a més de 180.000 treballadores i treballadors a tota la província de Barcelona.
La concentració dels Sindicats Alternatiu el passat 16 de Maig davant la porta on s’estava negociant el Conveni del Metall de Barcelona.
Aquest no és un problema només del sector metal·lúrgic: és un problema general a tots els sectors laborals. Aquests sindicats signen convenis, sempre a la baixa, a tots els sectors laborals. Aquests sindicats són responsables directes de la pèrdua generalitzada de drets laborals al nostre país. Ja fa masses anys que no troben confrontació amb la classe treballadora conscienciada i organitzada. Fa pocs mesos també vam donar la cara quan signaven el conveni d’Hostaleria i Turisme, en aquella ocasió van sortir amb el cap ben baix i, un cop més, es van negar a acceptar la pressència de ningú que no fos dels seus. A l’hora de rebre favors de la patronal s’amaguen i fugen. Saben que això és un atac a la dignitat de la classe treballadora i per això s’esforcen en amagar el contingut de les reunions que fan.
Des de CNT també ens estem organitzant. També, a més de participar en aquesta plataforma, hem engegat la nostra coordinadora del metall, des d’on, complementant la feina que farem amb la resta de sindicats, lluitarem fins al final per un conveni del metall digne. La Confederació Nacional del Treball aposta, com sempre, per la mobilització.
La mobilització continuarà. L’actitud despòtica d’aquests sindicats no pot quedar impune. De la mobilització als carrers depèn la millora del conveni d’aquest sector, fortament colpejat per al «crisi» econòmica. Farem el soroll que faci falta fins que reculin, sortirem als carrers els cops que faci falta fins que el sector del metall tingui un conveni digne!
VISCA LA LLUITA DE LES TREBALLADORES!
UNITAT SINDICAL PER UN CONVENI DIGNE!
L’ÚNICA SOLUCIÓ, LA MOBILITZACIÓ!
Tota la informació sobre les properes mobilitzacions pel conveni del metall i sobre el nostre sindicat la trobareu al nostre canal de Telegram:
