Fa un parell de dies vèiem als mitjans de comunicació un vídeo on apareixia un dispositiu de Guàrdia Urbana carregant dins de l’estació de Plaça Catalunya contra un grup de persones, suposadament venedors ambulants. Segons les informacions de la premsa, l’incident s’havia produït per un intent de frau per part d’un dels suposats «manters», que davant l’advertència per part d’un vigilant de seguretat, hauria demanat ajuda per telèfon als seus companys. Davant d’aquesta situació, sigui o no sigui certa, tenim diverses coses a dir:
Pel que fa als manters:
– Habitualment és la pròpia Guàrdia Urbana qui obliga als venedors a introduir-se a les estacions mitjançant persecucions i càrregues violentes, amb l’objectiu de fer-los fora del carrer. Aquestes persecucions generen situacions d’extrema gravetat i inseguretat. És freqüent que hi hagin ferits, atacs d’ansietat, danys a les validadores, etc. A més, en nombroses ocasions els venedors es veuen obligats a fugir per les vies, a les que accedeixen en estat de pànic, amb el consegüent risc per a les seves vides.
– El col·lectiu de venedors ambulants està sent presentat en els mitjans de comunicació com un problema d’ordre públic. No obstant això, no podem obviar que és un grup de persones que per poder realitzar el seu treball es veuen sotmesos diàriament a tot tipus d’amenaces, sancions, confiscacions de mercaderia, detencions i fins i tot alguna deportació. És perfectament comprensible que s’organitzin i es defensin. La criminalització és la resposta natural dels mitjans de comunicació i les institucions davant els treballadors organitzats, com hem pogut comprovar en carn pròpia durant el recent conflicte de metro.
Respecte al frau:
– Un dels motius dels que més s’està parlant arrel d’aquest incident és del frau, és a dir, del fet no pagar per entrar al metro. Com hem dit, és la pròpia Guàrdia Urbana qui obliga els venedors a introduir-se a les estacions, amb la qual cosa entenem que no és possible recriminar que no paguin el bitllet. És més, davant d’una situació d’aquest tipus, en la que es posa en risc a un elevat grup de persones, en moltes ocasions els treballadors de metro opten per obrir les portes per evitar mals majors.
– El metro és un servei públic que està gestionat a manera de negoci privat. Aquest fet comporta una llarga llista de conseqüències, entre les quals es troben les raons que originen el llarg conflicte laboral en què ens trobem immersos. Però a més d’això, la gestió del servei de metro té un clar biaix classista, que es veu reflectit en el preu dels bitllets i en la gestió del frau.
– És habitual veure dispositius antifrau a barris obrers, on l’ús del metro és una necessitat i el preu del bitllet un luxe. Mentrestant, hordes de turistes borratxos es colen tots els vespres a les estacions del centre de la ciutat, però els dispositius es munten en als barris en hores punta.
– També és habitual que els dispositius de seguretat del metro demanin bitllets aleatòriament, tot i que no correspon a les seves funcions i que casualment el perfil del requerit és sempre similar. És obvi que hi ha un biaix classista i racista, arribant-se a produir situacions de veritable injustícia.
– La utilitat com a servei públic de metro està en un retrocés imparable, sent aquest un dels punts principals de les nostres reivindicacions. I aquesta gestió anirà de mal en pitjor amb la implantació de la T-Mobilitat, la qual reduirà el cost del bitllet en trajectes curts, primant activitats com el turisme, i augmentarà el cost en trajectes llargs, habituals per als treballadors dels barris perifèrics i estudiants.
Per tot el que hem exposat, des de la secció sindical de CNT Metro ens posicionem de les següents maneres:
– A favor del col·lectiu de venedors ambulants en lluita contínua per dignificar la seva feina. Sentim una profunda empatia per qualsevol col·lectiu obrer en lluita, sense distingir color de pell o país d’origen. Som testimonis diàriament de la injusta persecució a la qual es veuen sotmesos i podem assegurar que no són mereixedors de la imatge que els mitjans donen d’ells.
– En contra de la gestió de la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament i els mitjans de comunicació de la problemàtica d’uns treballadors que estan sent perseguits i assetjats per afavorir una imatge de Barcelona atractiva per al turisme i els negocis.
– En contra de la gestió de TMB d’un servei públic cada vegada més elitista i clarament còmplice en la construcció d’una ciutat per als negocis i en contra de la classe treballadora.
– En contra de les càrregues policials i persecucions a l’interior de les instal·lacions de metro, ja que generen situacions d’extrem gravetat per als usuaris i els treballadors.
Barcelona, a 1 de setembre de 2017.
Enllaç vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=DP9wn-KU-Wo
COMUNICADO DE LA SECCIÓN DE METRO DE LA CNT DE BARCELONA FRENTE A LOS ENFRENTAMIENTOS ENTRE GUARDIA URBANA Y MANTEROS EN LAS INSTALACIONES DE METRO
Hace un par de días veíamos en los medios de comunicación un video en el que aparecía un dispositivo de Guardia Urbana cargando dentro de la estación de Plaça Catalunya contra un grupo de personas, supuestamente vendedores ambulantes. Según las informaciones de la prensa, el incidente se había producido por un intento de fraude por parte de un de los supuestos «manteros», que ante el apercibimiento por parte de un vigilante de seguridad, habría pedido ayuda por teléfono a sus compañeros. Ante esta situación, sea o no sea cierta, tenemos varias cosas que decir.
Respecto a los manteros
– Habitualmente es la propia Guardia Urbana quien obliga a los vendedores a introducirse en las estaciones, a base de persecuciones y cargas violentas, con el objetivo de despejar la calle. Estas persecuciones generan situaciones de extrema gravedad e inseguridad. Es frecuente que se salden con heridos, ataques de ansiedad, daños a validadoras, etc. Además, en numerosas ocasiones los vendedores se ven obligados a huir por las vías, a las que acceden en estado de pánico, con el consiguiente riesgo para sus vidas.
– El colectivo de vendedores ambulantes está siendo presentado en los medios de comunicación como un problema de orden público. Sin embargo, no olvidemos de que es un grupo de personas que para poder realizar su trabajo se ven sometidos diariamente a todo tipo de amenazas, sanciones, confiscaciones de mercancía, detenciones e incluso alguna deportación. Es perfectamente comprensible que se organicen y se defiendan. La criminalización es la respuesta natural de los medios y las instituciones frente a los trabajadores organizados, como hemos podido comprobar en carne propia durante el reciente conflicto de metro.
Respecto al fraude
– Uno de los motivos de los que más se esta hablando a colación de este incidente es del fraude, esto es, del hecho no pagar para entrar en el metro. Como hemos dicho, es la propia Guardia Urbana quien obliga a los vendedores a introducirse en las estaciones, con lo cual entendemos que no es posible recriminarles que no paguen el billete. Es más, ante una situación de este tipo, en la que se pone en riesgo a un elevado grupo de personas, en muchas ocasiones los trabajadores de metro optan por abrir las puertas para evitar males mayores.
– El metro es un servicio público que está gestionado a modo de negocio privado. Este hecho tiene una larga lista de consecuencias,entre las que se encuentran las razones que originan el largo conflicto laboral en el que nos encontramos inmersos. Pero además de esto, la gestión del servicio de metro tiene un claro sesgo clasista, que se ve reflejado en el precio de los billetes y en la gestión del fraude.
– Es habitual ver dispositivos antifraude en barrios obreros, donde el uso del metro es una necesidad y el precio del billete un lujo. Mientras hordas de turistas borrachos se cuelan todas las tardes en las estaciones del centro de la ciudad, los dispositivos se montan en los barrios en horas punta.
– También es habitual que los dispositivos de seguridad del metro pidan billetes aleatoriamente, a pesar de que no corresponde a sus funciones, y que casualmente el perfil del requerido es siempre similar. Es obvio que existe un sesgo clasista y racista, llegándose a producir situaciones de verdadera injusticia.
– La utilidad como servicio público del metro está en claro retroceso, siendo este uno de los puntos principales de nuestras reivindicaciones. Y dicha gestión irá de mal en peor con la implantación de la T-Mobilitat, la cual reducirá el coste del billete en trayectos cortos, primando actividades como el turismo, y aumentará el coste en trayectos largos, habituales para los trabajadores de los barrios periféricos y estudiantes.
Por todo lo expuesto, desde la sección sindical de CNT en Metro nos posicionamos:
– A favor del colectivo de vendedores ambulantes en lucha continua por dignificar su trabajo. Sentimos profunda empatía por cualquier colectivo obrero en lucha, sin distinguir color de piel o país de origen. Somos testigos a diario de la injusta persecución a la que se ven sometidos y podemos asegurar que no son merecedores de la imagen que los medios dan de ellos.
– En contra de la gestión de la Guardia Urbana, el Ayuntamiento y los medios de comunicación de la problemática de unos trabajadores que están siendo perseguidos y acosados para favorecer una imagen de Barcelona atractiva para el turismo y los negocios.
– En contra de la gestión de TMB de un servicio público cada vez más elitista y claramente cómplice en la construcción de una ciudad para los negocios y en contra de la clase trabajadora.
– En contra de las cargas policiales y persecuciones en el interior de las instalaciones de metro, ya que generan situaciones de extremo peligro para usuarios y trabajadores.
Barcelona, a 1 de septiembre de 2017.
Enlace vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=DP9wn-KU-Wo
