La nostra lluita amb Hoteles Catalonia ve de lluny. El conflicte va començar fa dos anys, ple de fortes reivindicacions: el tema de les categories no reconegudes, la sobrecàrrega de feina, però la més problemàtica i la que ens ha portat novament a declarar-li la guerra, és la de l’assetjament laboral.
El passat mes de setembre després de mostrar a l’empresa que la reconstitució de la secció era ferma vam aconseguir el trasllat de la Directora de l’Hotel Golf, la qual assetjava a vàries treballadores des de feia anys. Després d’aquesta fita la secció va aconseguir-ne d’altres. Estem parlant del trasllat d’un company a un altre Hotel de la cadena on el volum de feina ja no era inhumà, o que un altre company deixés de treballar en dos llocs a l’hora.
Arrel d’aquestes millores l’empresa decideix contratacar de manera bruta i vil fent mal a qui, en aquell moment, era més vulnerable. Actuar així era l’única manera de intentar fer mal a la secció i al sindicat. La germana d’un dels companys de la secció portava uns mesos treballant per la cadena. La seva feina era valorada per la direcció del Hotel fins aleshores, arribant inclús, a fer-li saber de forma verbal les seves intencions de renovar el contracte. La nostra sorpresa arriba quan de sobte, en un gir inesperat, li comuniquen la «no renovació». Sabem que aquesta maniobra no és més que una burda represàlia per les fites abans citades. Aquest cop la crueltat de l’empresa ha sobrepassat els límits, fent recaure la seva venjança sobre ella, i qui depen d’ella.
Ella és mare separada de dos fills amb custodia compartida. Actualment està vivint amb els seus pares degut als escassos recursos econòmics. L’únic ingrés que tenia era aquest sou. L’empresa n’era plenament conscient de la seva situació i no ha dubtat en passar per sobre de totes aquestes circumstàncies. Tot i que ella sempre ha fet bé la seva feina i ha estat ben valorada, l’empresa ha prioritzat poder tornar-nos el cop al preu que fos.
Ja sabem que per totes les empreses, les treballadores i treballadors no som més que «moneda de canvi» a les seves mans, però hi ha casos especialment cruels, com és aquest. La nostra companya ha decidit unir-se a la lluita i totes l’acompanyem, fent més gran la secció i alimentant la nostra ràbia contra aquest gegant que és Hoteles Catalonia. Estarem amb ella i li farem costat en tot el que estigui al nostre abast.
Des de el grup de gènere volem visibilitzar aquest cas. Com acostuma a passar, a les empreses els hi resulta més fàcil l’atac contra una treballadora pel fet de ser dona. El capitalisme s’aprofita d’aquesta estructura existent de dominació sobre les dones per generar més beneficis , és sabut per tothom que la igualtat salarial és una quimera a dia d’avui. A l’empresari sempre li costarà menys fer ús de la seva autoritat davant de la treballadora, ja que ho farà com a home i com a patró. Sabem que les dones amb càrrecs de direcció han d’assumir rols masculinitzats per imposar-se a la plantilla. Estem dins d’un sistema que no permet que les dones alcin la veu de la mateixa manera que ho fan els homes, i això es reflexa als centres de treball. Lluny de voler victimitzar-nos ens organitzem colze a colze, companyes i companys, dins del sindicat. Això només acaba de començar..
I és que ..el que potser no saben encara és que si ens toquen a una ens toquen a totes.
